dijous, 10 d’agost de 2017

El document perdut d'una BIBLIOTECA MUSICAL IDEAL

A la segona edició del Bib&Play estava programada una presentació anomenada "La biblioteca ideal". Expliquen les cròniques que, per problemes de temps, no es va poder fer. Ens quedarem sense conèixer els somnis d'un grapat de musictecaris il·lusos. 

Queden, però, vestigis, apunts, imatges, croquis. Ens han arribat restes de la presentació perduda, provinents del 2027. Estem davant d'una DIMENSIÓ BIBLIOTECÀRIA DESCONEGUDA...




Benvinguts i benvingudes a la dimensió desconeguda. Acabem de desafiar les lleis de la física i hem viatjat al futur. Ara mateix som a l'any 2027. Les coses han canviat bastant en el món. Vivim una època de pau i prosperitat insòlites en la història de la humanitat: no hi han restriccions pressupostàries i la imaginació ha arribat al poder i als serveis.

Sí, amics, els robots s'han integrat en els equips de treball i tenen el seu propi conveni col·lectiu. Atenen al públic i  fan activitats formatives i lúdiques dins la biblioteca.
  

Però com hem arribat fins aquí?



Ahá! L’antiga Plaça de Toros de La Monumental feia anys que no s’utilizava. Durant dècades va ser el símbol d’un espectacle amb animals i després el símbol d’un abandonament. La ciutat tenia un forat, i era perfectament rodó! Al 2027 ens el trobem ben ple, i de quina manera! I de què! Hi ha un elegant edifici. A poc que ens hi fixem veiem que té la forma d’un plat reproductor de vinils. Un enorme rètol ens diu que allò ja no és la Monumental, sinó la OVNIMENTAL.


Què? al 2017 la ciutat de Barcelona no tenia cap mediateca pública? Ah no? No seria per falta de gent, ni per falta de música, ni per falta d’incentius, ni per falta de músics ni per falta d’atractiu de la música popular. Què seria? La gent del passat és ben rara!

Entrem! Farem una visita guiada per les seves cinc anelles i el braç de la instal·lació.



La Synesthesia Room, la primera anella de l’OVNIMENTAL. Es tracta un espai per a l'estimulació dels sentits. En aquesta àrea trobem diferents seccions que us aniré explicant:

El Chill Out:  el lloc que tothom voldria tenir a casa amb altaveus amb so direccional per escoltar tranquil·lament Lady Gagá mentre el que tens al costat escolta cants gregorians. No hi ha interferències i per tant s’eviten els conflictes típics de les biblioteques del passat quan els usuaris es barallaven per aquestes coses en els arcaics espais multimèdia. 
Recordeu com s’escoltava abans la música a les biblioteques? Els reproductors de CD’S que ningú utilitzava... sempre amb pols a sobre i els bibliotecaris saltant d’alegria quan algú els hi demanava uns cascos per escoltar música? Aix, què naïfs que érem abans...

Bé, a la zona Chill Out també es pot menjar i beure relaxadament mentre s’escolta alguna de les emissores de la biblioteca amb programes que els musictecaris realitzen o podcasts de les activitats. 

Una altra secció és aquesta zona Orwell, un espai multiusos on es projecten vídeos musicals i mash ups fets pels propis usuaris. Els mashups són combinacions musicals, sovint tenen una part còmica, però també esdevenen resums al·lucinants de la música, com aquesta, produïda a la vostra època.  

En definitiva, és una àrea destinada a honorar l’escolta, i amb això als músics i a la música. La música s’enregistra amb una atenció i una qualitat que sovint no casa amb la forma que s’escolta. Amb els anys vam descobrir que disposar d’un bon ambient i bons equips per escoltar-la era una part decisiva de la difusió d’aquest art. I per això és la primera anella de l’OVNIMENTAL. Us convido a que passeu a la segona anella. Endavant!



Oh, habitants del passat, oh testimonis del documents físics, oh màrtirs del préstec, benvinguts al laboratori musical  de la BIBLIOTECA OVNIMENTAL. Us podem donar una bona noticia: la música, com la literatura, ha arribat a tenir un espai de creació a la biblioteca. De la mateixa manera que es difonien els llibres es difonia l’escriptura mitjançant tallers al 2017. Es fomentava la lectura i també la creació. 10 anys després va pasar el mateix amb la música, que artística i humanament no és diferent de la literatura. La cultura ja no està entomada per les administracions com una font de subvenció o ofrena floral sinó com el rec d’un planter. La sort és que la música demana espais!

Si la primera anella era un espai d’escolta aquest és un espai de creació, un autèntic laboratori. L’ordre mental de qualsevol persona és sempre així: primer es pot escoltar, després volem probar per nosaltres mateixos. Dintre d’aquesta anella hi ha quatre espais, que us anirem mostrant si el jet lag del vostre viatge en el temps no us ha fatigat gaire.

El DISP! Aquesta área, com no, és un autèntica mostra de dispositius. Les empreses generen aparells contínuament, equips de so, amplificadors, reproductors inaudits, simuladors d’instruments, analitzadors d’espectres, altaveus, micròfons, pedals. Una biblioteca és un aparador de recursos, com de llibres, on la gent tasta, testa i tosta! L’espai és doncs un mostrari de la última tecnologia musical. El centre no gasta un duro en això, per què les mateixes empreses musicals volen mostrar els seus dispositius. El musictecari és format per aquestes mateixes empreses.

TEST: De la mateixa manera que testem els dispositius de so el ciutadà del 2027 té un espai per testar instruments. I, un cop més, primer sentim i després volem crear. L’espai inclou un taller per aprendre a fabricar, reparar i tunejar instruments.

SOFT: Ah, sí, això ja ho coneixieu i ens extranya ara, amb la potencia dels fets consumats, com és que no s’utilitzava això al 2017. La música s’enregistra i es tracta de forma digital des de fa més de 20 anys. Per això tot músic ha de manegar software de grabació, equalització, mescla i masterització. La música és carn de software. Els estudis virtuals són cent vegades més potents que els del 2017. Un professional tècnic forma i anima aquesta secció, que a més alimenta de continguts totes les altres.

REC: I si tenim un espai de dispositius, un altre d’instruments i un área de software… con no podríem tenir un espai de gravació? Aquest és un dels vivers de la biblioteca, un espai seminal. D’aquí surten músiques locals. No penseu que parlem de grups, que per això están els seus bucs d’assaig. Parlem aquí d’enregistrar els amateurs, els aprenents, la gent gran que recorda les seves coples, el veí que ho intenta, el nen que comença.

No ens entretinguem més. Ja heu vist la Synesthesia Room i el Laboratori. Us convido a que passeu a la tercera anella, on están els companys més bibliotecaris de tot l’OVNIMENTAL. Els musictecaris! Una espècie nascuda amb el mil·leni i que sembla que durarà tant com el propi mil·leni! Alguns es van agrupar sota el nom d’AMPLI però van acabar sent tants que es diuen ENORMI. Treballen en totes aquestes anelles, ben camuflats. Voleu un café? Sí, aquí es pot beure café ben a gust! Per què no beure café a una mediateca? Va, us trec 120 cafés i passeu a la següent anella… l’Espai Musictecari.





El 2027 l’aire ja no es compon només d’oxigen i diòxid de carboni, també conté informació. Els bibliotecaris s’han convertit en recol·lectors  i es dediquen a recollir i a seleccionar les partícules d’informació més adients per cada visitant (antics usuaris). El 2027 s’ha aconseguit dividir el codi binari i s’ha entrat de ple en l’era nano. Els recol·lectors emmagatzemen la selecció en condensadors semblants als papers secants de l’era psicodèlica.

La col·lecció física també es pot comprimir mitjançant la tecnologia de les Càpsules Hoi-Poi. Els antics taulells s’anomenen nodes i estan interconnectats. A cada planta de la biblioteca hi ha personal amb la formació més adient per la seva secció.
  
El Personal: Els recolectors provindran de diferents àrees de coneixement, però tots estaran formats en les tècniques més avançades de cerca  d’informació. Aquí podem veure com ha anat canviant el perfil professional:

Entre les qualitats dels recolectors es valorarà que siguin: Melòmans, Diletants, Que sapiguen tractar amb els usuaris

Funcions: Estimular la curiositat i el descobriment musical. Fer visible la col·lecció física. Generar compartir i difondre continguts híbrids de forma regular. Informar de la resta d’activitats de la biblioteca. Destacar els continguts creats per la biblioteca. Donar-los visibilitat. Crear comunitat.


LLEI I ORDRE: Les plataformes digitals s’hauran multiplicat i les llicències musicals també. La xarxa ha esdevingut una jungla de metadades on els músics sovint són estafats i els visitants (usuaris) es perden. Els recolectors estaran en contacte des del seu node amb diferents associacions de defensa dels músics i advocats especialitzats en drets. Però la principal missió dels recol·lectors és fer de la biblioteca un lloc on els visitants es sentin com casa.






El temps va donar la raó a l’àvia del Director Wilkins: no hay nada tan aburrido como cien juguetes juntos. Per sort, les biblioteques conservaven, lliures d’interessos empresarials, unes col·leccions creades amb equilibri temàtic, llibertat estètica, eclecticisme i gust col·lectiu.

Ben aglutinada a l’OVNIMENTAL la col·lecció està  formada per tot tipus de documents en diferents formats: llibres, partitures, premsa musical, bases de dades, enregistraments sonors i audiovisuals.

La biblioteca també preserva i difon els formats. I per això a Colekshon disposem de reproductors per a llegir qualsevol tipus de document: discos de pedra, maquetes, vinils, K7’s i qualsevol vídeo en format analògic i digital. I encara tenim un remotíssim reproductor de CD’s. Els vinils no han parat de girar, com la forma d’aquest OVNIMENTAL.

Els nostres usuaris a més a més, generen continguts per a la nostra col·lecció que després es difonen a través de diferents emissores de la biblioteca.

Una de les seccions de la nostra col·lecció que té més préstec són els instruments musicals. Els mateixos instruments que tenim al Laboratori es poden prestar: theremins, teclats, mandolines, guitarres, banjos, sitars,  washboards, bongos, timbals, flautes, clarinets, acordions, calaixos andalusos, castanyoles i ukeleles.

Per això una biblioteca de música no ho pot ser sense un Music Hall! Endavant!





L'OVNIMENTAL està obert a qualsevol iniciativa ciutadana relacionada amb la música. Tothom pot organitzar i realitzar les seves activitats perquè la biblioteca és un lloc viu i un aparador del que la comunitat fa o vol fer. Alhora, l’OVNIMENTAL és també el catalitzador, allò que aglutina, impulsa i vertebra totes les propostes culturals. Com aquestes:

Els Concerts
Fem una programació estable de concerts amb músics professionals i també d’amateurs de la nostra ciutat. Periòdicament els alumnes de música venen a la biblioteca i ofereixen un petit concert a l’hora de tancament.

Les Audicions
Els usuaris que volen educar el seu gust musical poden assistir a diferents audicions comentades al voltant de la història de la música. També poden assistir a les audicions de seleccions musicals de diferents professionals  així com d’usuaris aficionats. Dins les audicions fem cicles integrals de compositors.

Pràctiques, cursets de música i masterclasses d’instruments
Els estudiants o aficionats a la música poden realitzar les seves pràctiques amb els nostres o amb els seus instruments. Diferents músics s’encarreguen d’atendre les consultes.

Holograma i karaoke Club de Fans
Els fans d’Elvis, de Mozart o de Michael Jackson poden comentar amb l’holograma dels seus músics predilectes tots els aspectes que voldrien en relació a la seva música.

Exposicions, presentacions de discos, llibres i festivals, Maratons de jukebox i Visites escolars musicals... 

... i una biblioteca musical ha de tenir un bar! Un bar, és, per definició, un fòrum. Aquí s’ajunten els musictecaris, amb els veïns i es confonen els uns amb els altres. Senyores i senyors... el Replicants Bar!




El bar funciona independentment de l’horari de la biblioteca. És un lloc de trobada i conversa amb possibilitat d’enregistrar-les.

Els Replicants és un lloc on tothom sap el teu nom. Té 2 ambients diferenciats: diürn i nocturn, mé enllà de l'horari de l'OVNIMENTAL. 
Sonen les llistes de reproducció que ha generat la biblioteca.

Es creen amb diferents il·luminacions i amb un mobiliari fàcil de moure. Els terres es netejen sols i la gent que perd el decòrum i el saber estar són expulsats amb un mecanisme automàtic. Hi ha un espai sense wifi i només amb dispositius analògics.

Els cambrers de tota la vida conviuen amb androides. És un espai on els dj’s locals punxen regularment. Oferim l’espai a promotors locals de música de diferents estils. És un local més del circuït de sales de la ciutat. I sobretot “Els Replicants” és un lloc trash, underground.

...
...

Això és el 2027. L’únic que hem fet és imaginar, però poc. Tot el que heu vist ja existia al 2017, en trossos desperdigats pel planeta. Existeixen els amants de la música, la cultura popular, els professionals apassionats. Existeixen espais bibliotecaris amb possibilitats, els usuaris inquiets, els músics locals. Existeixen els divulgadors diletants, les tecnologies especialitzades, i una plaça sense ús públic. La biblioteca musical ideal està dispersa només cal ensamblar-la.
(El manuscrit s'acaba aquí)

(Imatges dissenyades per Moloko: www.molokolom.com

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...