dilluns, 26 de juny de 2017

"Ropa música chicos" de Viv Albertine, playlist del llibre



PUNK. Quan escoltem aquesta paraula, que amb la seva sonoritat rotunda avança un significat a l’alçada, probablement ens venen al cap conceptes com estètica anàrquica, subversió de l’ordre, radicalitat, rebuig a la societat i els valors establerts, rebel·lió contra l’autoritat. Tot això respira l’autobiografia de Viv Albertine, guitarrista del grup The Slits, recentment publicada per Anagrama. “Ropa Música Chicos” és un flashback al Londres de finals dels 70, una ciutat mutant i efervescent on els joves, insatisfets i descontents amb la societat que els seus pares els havien llegat, trobaven formes de transformar-la i fer-la a la seva mida. El punk va ser un revulsiu contra l’avorriment i un catalitzador d’idees i creativitat, sobretot musicals.

Foto: Viv Albertine i Sid Vicious

La Cara A del llibre de Viv Albertine, primera part de les seves memòries, es centra en aquesta etapa d’explosió creativa a la capital que esdevindria durant molts anys epicentre de la modernitat europea. Hi desfilen molts noms coneguts: Sid Vicious (amb qui Albertine mantenia una curiosa i bona amistat), Mick Jones (fundador i guitarrista de The Clash i la seva parella durant uns anys), Johnny Rotten (Sex Pistols), Johnny Thunders, Chrissie Hynde (The Pretenders), Neneh Cherry i, com no, Malcolm McLaren i Vivienne Westwood (pares del punk i de la seva estètica).

En aquesta part del llibre participem del que va ser el moviment punk, de les seves llums i les seves ombres. S’evidencien les dificultats de ser dona i dedicar-se a la música en una època en la qual les dones no pujaven a l’escenari amb una proposta musical tan arriscada i experimental com la que oferien les Slits: combinar rock amb reggae, free jazz i performance? Oh, my God! Sens dubte pioneres, les Slits es van avançar al moviment Riot Grrrl i van assentar les bases per al so folk-punk de grups com Violent Femmes o REM.



Però “Ropa Música Chicos” és molt més que una crònica vivencial dels anys punk a Londres. El llibre és també la història d’una dona que diu adéu a la seva joventut i deixa enrere la noia atrevida i rebel que va ser. Adéu als anys de punk, adéu a les gires, adéu a la música i benvinguda a l’edat adulta: cerca de feina, matrimoni, malaltia, desencís, experiències traumàtiques... La Cara B de les memòries ens parlen dels cops que dóna la vida, de crisis personals que ens canvien per dins i d’eleccions personals que ens capgiren: saltar a la incertesa o, en paraules de la guitarrista, “dir que sí al no-res” per recuperar l’esperit d’aquella persona que algun dia vam ser.

Una de les coses que més m’agrada del punk és l’actitud que abanderava: el tu també ho pots fer, tu també pots vestir-te com et sembli, pots viure com vulguis i fer el que vulguis a qualsevol edat sense renunciar a ser tu mateixa. Aquesta és l' actitud de “Ropa Música Chicos”, i Viv Albertine ens ho explica amb valentia, sense estridències, amb naturalitat i mirant-nos a la cara. Veritable PUNK.

PLAYLIST
Les cançons que l’autora va esmentant en el llibre. 
Banda sonora d’una època i de la seva pròpia vida.



ÀLBUMS 
Al llarg del llibre Viv Albertine escolta o esmenta els següents àlbums per ordre d'aparició: 


BEACH BOYS. Pet Sounds.

JOHN LENNON i YOKO ONO. Two Virgins.

CAPTAIN BEEFHEART. Safe as Milk.

DAVID BOWIE. Hunky Dory.

VVAA. Nice Enough to Eat. Island Records.

PATTI SMITH. Horses.





















IGGY POP. The Idiot.

RAMONES. Ramones.

DAVID BOWIE. Low.

LAURYN HILL. Consumerism.

DON CHERRY. Brown Rice.

SUN RA. Space is the Place.

BRIAN ENO. Another Green World.

KATE BUSH. Hounds of Love.

BOB DYLAN. The Freewheelin’ Bob Dylan.


Vivienne y Malcolm no sólo buscan escandalizar, irritar y provocar una reacción con su vestimenta, sino también inspirar un cambio de actitud. Los jerséis de mohair, tejidos con grandes agujas y el punto tan suelto que puedes ver a través de ellos, las camisetas con agujeros o con frases escritas a mano, las costuras y las etiquetas a la vista, que muestran la estructura de la pieza; ésos son todos parámetros que se reflejan en la música que hacemos. Está bien no ser perfecto, mostrar el funcionamiento de tu vida y de tu mente a través de tus canciones y de tu ropa. Y lo que hagas en la vida también es significativo a nivel político. Por eso somos muy despiadados con los defectos de unos y otros y por eso despreciamos la dejadez. 

VIV ALBERTINE. Ropa Música Chicos. 


Foto: Malcolm McLaren i Vivianne Westwood


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...