divendres, 15 de novembre de 2013

Musictecarian jumpin': passat, present i futur de la música a la biblioteca. Informe de les sessions 5 i 12 - N a la Vapor Vell




Els passats dies 5 i 12 de novembre van tenir lloc a la biblioteca Vapor Vell de Barcelona dues sessions musictecàries a partir de la organització del curs Polítiques de colecció a la biblioteca pública: còmic i música , per part de Biblioteques de Barcelona.

Després de canviar impressions amb Anna Bröll, directora tècnica de Coordinació i Serveis de Biblioteques de Barcelona, i Julian Figueres, director de la biblioteca Vapor Vell, vam plantejar la part musical de curs també com  una sort de jornades musictecàries, una oportunitat per al debat i la reflexió donada la complexitat i profunditat dels canvis soferts en el consum de música en els darrers 6 anys, els anys que fa que va néixer el col·lectiu de musictecaris AMPLI, ara associació, per tal de treballar amb professionalitat les conseqüències de l'impacte d'aquests canvis en el món de la biblioteca pública.


Sessió 5- N 
La primera sessió es va dividir en dues parts. 

En la primera es tractava d'aportar els elements que donen consistència i sentit a la col·lecció física de documents musicals (enregistraments sonors, partitures, enregistraments vídeo, monografies i pubicacions periòdiques) repassant les tradicionals pautes fonamentals pel seu manteniment/desenvolupament i argumentant les raons que aconsellen seguir mantenint aquest tipus de material a les biblioteques. 
Aquesta és la presentació:


Durant aquesta, els participants al curs van aportar les seves opinions i experiències al voltant de la col·lecció. Com a punt remarcable d'aquestes intervencions destacariem que, malgrat la pèrdua de rellevància respecte del passat, els bibliotecaris sostenen majoritàriament que la col·lecció física manté un valor important que, no obstant, necessita d'una activació conscient i regular per part dels responsables dels equipaments per estimular l'interès dels usuaris, ja que el simple préstec de CDs que antigament no necessitava de cap esforç afegit per tal d'assolir unes estadístiques espectaculars, fa ja bastant temps que ha deixat de ser un indicador fiable per definir el paper de la música dins la biblioteca. 


La segona part de la sessió va consistir en una demo musictecària en directe on es va narrar la història d'una cançó al llarg de més d'un segle. La música com a element essencial de la cultura, la música com a element essencial de la biblioteca pública. A continuació,  el diaporama de la història, amb enllaços a les cançons i vídeos corresponents, així com la playlist complementària a Spotify. 


Misirlou,  història d'una cançó amb vida pròpia










Sessió 12 -
La segona sessió es va dividir també en dues parts. 

En elles es tractava d'apuntar les condicions més assenyades pel moment del salt (jumpin') més enllà de la col·lecció física, un salt cap a un món encara incert i vertiginós on la pràctica bibliotecària intenta reaccionar a un ritme accelerat de canvis constants on el més difícil és l'adaptació intel·ligent al nou medi. Hibridació i Transmissió com a trampolins d'un salt necessàriament valent, arriscat però també imprescindible.

Aquesta és la presentació de la primera part. Una aproximació a la figura del musictecari, un perfil professional necessari dins una sensata estratègia  d'especialització i cooperació per desenvolupar el rol de la música a la biblioteca pública. Aquesta presentació també inclou un resum del darrer treball de Nicolas Blondeau, on planteja el que considerem punts clau per al futur de la música a la biblioteca. 



Es van exposar i discutir els principals factors de canvi en el consum de música, el valor de la biblioteca híbrida i un bon nombre d'exemples d'activitat musictecària de qualitat, amanits amb elements de reflexió seriosa i realista sobre la situació actual de la professió bibliotecaria apuntant apertures positives, relativament optimistes molt en funció de l'assumpció per part dels responsables de xarxa així com dels directors dels equipaments d'una aposta estratègica pel desenvolupament del rol de la música dins la biblioteca. Aposta que passa necessàriament per un primer pas: trencar definitivament d'una vegada i per sempre amb la concepció de la música a la biblioteca com un servei que funciona o no funciona segons si els CDs de la col·lecció surten o no surten en préstec. 


Per a la segona part de la sessió vam comptar amb la pressència de tres convidats amb la intenció d'enriquir la trobada amb veus diferents.

Mike Ibáñez. Escriptor, radiofonista, agitador cultural i usuari militant de les biblioteques públiques de Barcelona. Podeu trobar dos dels seus llibres en les nostres biblioteques i el podeu llegir habitualment al suplement 'Culturas' de La Vanguardia.
Mike va centrar el seu speech en la necessitat de la biblioteca pública com espai de nodriment musical gràcies a les seleccions musicals que s'hi poden trobar  així com espai de supervivència social de primer ordre. Va cridar l'atenció especialment la seva opinió, aparentment tremendista però ben argumentada sobre l'impacte negatiu que internet està tenint sobre el món: "Internet està acabant sistemàticament amb tot fins que acabi per acabar amb el propi Internet, moment 'Harmagedon', l'Apocalipsi' de la nostra civilització."


Rosa Núñez. Bibliotecària, directora de la Bib. Vallcarca-Penitents de BCN. Co-fundadora del col·lectiu de musictecaris AMPLI i d'aquest bloc amb el mateix nom.
Rosa és experta en música afro-americana i està desenvolupant una activitat musictecària de qualitat gràcies a l'especialització en aquest gènere musical de la seva biblioteca. Especialització que rep un recolzament actiu per part de Biblioteques de Barcelona, del Districte de l'Ajuntament així com d'altres entitats relacionades amb aquest tipus de música.  La seva presentació va ser una delícia lúdico-pedagògica on va exposar els fonaments de la música negra americana i el seu valor cultural universal així com la seva metodologia, la defensa argumentada de la música de qualitat en detriment de la música buida però amb gran impacte comercial. Il·lustrant la seva exposició amb diversos temes musicals, Rosa va mostrar també els criteris d'actuació a la biblioteca per difondre aquest tesor:  'els bibliotecaris de la pública som transmissors de cultura, no naturòpates o estadistes... '
Aquest és el diaporama de la seva presentació:



Jordi Corvillo. Bibliotecari a la biblioteca Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat. Co-fundador també del col·lectiu de musictecaris AMPLI i d'aquest bloc amb el mateix nom.  Membre de la comissió de selecció de música que assessora al Departament de Gestió de la Col·lecció de la GSB de la Diputació de Barcelona.
Jordi és especialista en Netlabels, Música Lliure i Tecnologia Musical. En aquest moment està impartint un curs sobre les possibilitats de la música digital a la biblioteca pública. Un treball simplement extraordinari del qual ens va fer un resum, malhauradament curt per manca de temps, en el qual va subratllar algun dels aspectes més rellevants. Un curs que des d'aqui recomanem vívament a tothom.
Aquesta és la presentació:



Conclusions personals

El potencial de la música a la biblioteca és enorme si s'hi vol apostar. El sistema bibliotecari del nostre país compta amb professionals que valorem la música com un fet cultural de primer ordre on el rol del bibliotecari musical, especialista i cooperador, apareix com un factor d'alt valor en un moment en que la immensitat de músiques a les quals la gent hi pot tenir accès converteix en especialment rellevant el paper de filtre  i  d'acompanyant de l'usuari de la biblioteca en la descoberta, el gaudiment i la formació del gust per la música: una de les manifestacions més sublims del coneixement i la imaginació humana. Millorant el coneixement i l'amor de les persones per la música també millorem la societat. Els bibliotecaris musicals, com a part d'un servei públic de qualitat, volem contribuïr activament a aquest objectiu. 

Josep Lluís Villanueva i Fontanella 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...