Escena del film New Orleans (1947)
Poques vegades coincideixen dos gegants de la història de música, però una de les moltes coses bones del jazz és que el propi esperit d'aquest gènere ho propicia. Així, no és estrany trobar reunions de la categoria de Duke Ellington amb Ella Fitzgerald o el propi Louis Armstrong, o Miles Davis amb Charlie Parker o John Coltrane o, de vegades, fins i tot tres (!) figures immenses com Charles Mingus, Thelonius Monk i Charlie Parker! en un mateix escenari ...
Senzillament, músics que han portat la música fins els cims més alts de la creativitat artística, veritables referents del millor que pot generar la naturalesa humana. Compositors soberbis, interprets de virtuositat inexplicable, jazzmen que posen l'ego del geni al servei de la míllor música possible ...
La reunió que us presentem avui, és la reunió de dos dels meus músic preferits de tots els temps i gèneres musicals. No he escoltat mai ni un sol minut del gran Pops que no m'hagi emocionat profundament, així com la veu i l'expressivitat dolorosa de tan intensa de la Queen of Song.
El vídeo d'avui pertany a la pel·lícula New Orleans , un film de 1947 que evoca el naixement del jazz.
Que jo sàpiga, aquesta és una de les poques vegades en que van fer música junts, tot i que s'estimaven i sentien gran admiració mútua ( ... i qui no? ;-) ) . Aquesta filmació, a més, està enregistrada en els millors moments de la carrera d'ambdós.
Disfruteu d'aquesta música excel·lent i del carisma d'aquests dos genis tan humans com la seva música ...
Do you know what it means to miss New Orleans ?
1 comentari:
Guau!
La escena fa olor a suor i colònia, a humitat i pintura, a glòria i heroina.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada