diumenge, 31 d’octubre de 2010

El vídeo del diumenge (al vespre): Roy Orbison, A black & white night



Roy Orbison, un dels grans compositors i una de les veus més admirades i genuïnes de nordamèrica. I una bona colla d'amics que l'acompanyen. Una colla de músics que no són una colla qualsevol...

Fixeu-vos en el guitarrista assegut al fons, que toca discretament, però molt distret: és Elvis Costello. Observeu la coral femenina amb deteniment: són les veteranes Bonnie Raitt, Jennifer Warnes i una tot just descoberta KD Lang . S'ho estan passant d'allò més bé i semblen sinceres.

Amagat en un raconet de l'esquerra de la pantalla, apareix de sobte Tom Waits al piano. I també juraria que s'està divertint. I Bruce Springsteen, guitarra en mà ... mirant de cua d'ull contínuament el mestre de cerimònies ... No. No és una colla qualsevol. Perquè Roy Orbison tampoc no era un músic qualsevol.

You're baby doesn't love you anymore/It breaks your heart in two/You wont' be seeing the rainbows anymore, IT'S OVER.

Aquest vídeo que he triat, Dream baby, és un dels temes que formen part de la grabació per la cadena HBO (la mateixa que ara és famosa per haver emès sèries de culte com Los Soprano o The Wire), del show: Roy Orbison and friends, A black & white night (1988).

We're together IN DREAMS/It's too bad that all these things can only happen in my dreams.

Es tracta de la grabació d'un concert de Roy Orbison a Los Angeles el 1987, un any abans de la seva mort. El productor musical va serT-Bone Burnett i Orbison va ser acompanyat per un bon nombre de músics que, voluntàriament, i com a admiradors, van voler acompanyar-lo amb els seus instruments i les seves veus. I els que no l'acompanyaven a l'escenari, li donaven suport des del públic: Billy Idol i Kris Kristofferson, entre d'altres. La banda era la TCB Band, que havia acompanyat Elvis Presley durant tota una dècada.


Just RUNNING SCARED/If he came back, wich one would you choose?

Jo el vaig conèixer quan era una adolescent i tot just aprenia a discernir el que m'era digerible i el que no, musicalment parlant. I la veu melancòlica, la manera de tocar i les melodies de Roy Orbison em van entrar al cor com una fletxa de foc que mai més no he pogut arrencar. I com podeu suposar, aquest vídeo el vaig veure moltes i moltes vegades ... I, com podeu deduïr també, contina sonant Roy Orbison a la meva vida. I segueixo tremolant quant sento In dreams i acabo plorant com una magdalena quan escolto Crying. Com mitja humanitat que el coneix, suposo.


It's hard to understand, but the touch of your hand can start me CRYING.




Dream baby got me dreamin' sweet dreams the whole day through
Dream baby got me dreamin' sweet dreams night time too
I love you and I'm dreaming of you but that won't do
DREAM BABY make me stop my dreamin', you can make my dreams come true

[Musictecaris: em fa il·lusió ser la primera d'indexar Roy Orbison al Hall of Fame de l'AMPLI ;-)]

Pàgina oficial de Roy Orbison: http://www.royorbison.com

Roy Orbison a les Biblioteques Públiques catalanes: catàlegs Argus i Aladí.

divendres, 29 d’octubre de 2010

AMPLI Sessions: The european canon is here

Brian Eno - Robert Fripp - David Bowie
(Berlin, 1977)


La idea de celebrar el mateix dia del 10è aniversari d'una biblioteca pública amb una marató de 10 hores de sessions musicals a càrrec de diferents DJs a cada hora convidant també a musictecaris em va semblar simplement genial. I probablement, qui sap si també pionera d'una nova manera d'entendre el paper de la música dins la biblioteca pública.

Em vaig posar content quan l'equip de la biblioteca Vapor Vell ens va convidar i vaig acceptar de seguida (malgrat el meu rovell amb les taules mescladores) al adonar-me de que immediatament em venien al cap moltes cançons i temes candidats per punxar. Quan ja en tenia clares unes 4 o 5, vaig entendre que era el que tenien en comú i quina coherència podria donar-li a la selecció.

Música europea, preferentment no electrònica, amb estructura de loop o bucle, monocorde, atmosfèrica, circular, hipnòtica, suggerent, climàtica, trobada dins l'art-rock, el rock progressiu, el pop-art, el krautrock, l'avantguarda i buscant també l'aportació de sensibilitats no anglòfones.

Músiques repetitives, intrigants, creatives, integradores i amb una possibilitat de ser escoltades activament o simplement com a fons sonor ignorable: un concepte musical proposat per Brian Eno conegut com Ambient. Un intent d'ambientar la biblioteca amb una sessió a realitzar entre les 16 i 17 hores de la tarda, simplement posant un tema rera l'altre, amb l'única intervenció pròpiament DJ d'eliminar alguns (molt pocs) dels passatges exempts de patrons rítmics. Finalment, i dintre d'aquests criteris, vaig intentar presentar una selecció el més variada i diversa possible.



els temes escollits

1
One More Night / Can(LP 'Ege Bamyasi', 1972)
Köln2
St Elmo's Fire / Brian Eno
(LP 'Another Green World', 1975)
London


3
The Wise Man in Your Head / Daevid Allen & Euterpe
(LP 'Good Morning', 1976)

Deià


4

L'hôtel particulier / Serge Gainsbourg
(LP 'Histoire de Melody Nelson', 1971)

Paris

5

Escarbats / U_mä
(CD 'u_mä, 2009)
Barcelona


6

Hallogallo / Neu!
(LP 'Neu!', 1972)

Düsseldorf

7
Sálvese quien pueda / Juana Molina
(CD 'Sálvese ...', 2005)

London


8
Contact / Brigitte Bardot
(LP 'Show', 1968)

Paris


9

The Zero of the Signified / Robert Fripp
(LP 'God Save the Queen/Under Heavy Manners', 1980)

London


10
Ab-I-Hayat / Mercan Dede
(CD 'Su', 2003)

Istanbul


11
Je so' pazzo / Pino Daniele
(LP 'Pino Daniele', 1979)

Napule


12
Kein Schöner La La / Irmin Schmidt
(CD 'Anthology', 1995)

Berlin


13
Heaps of Sheeps / Robert Wyatt
(CD 'Shleep', 1997)

Bristol






La playlist al Youtube 





Acabo amb una imatge de la sessió:

... a la sala sóna 'Hallogallo' a tota màquina, DJ Wilkins hipnotitzat amb el loop infinit del tema, tombat entre coixins; César donant voltes examinant l'exposició de les delirants cobertes dels inacabables LPs de Ray Conniff ... i un senyor proper als 80 anys, assegut solemnement, immòbil, mirant l'infinit a ritme de krautrock implacable.
Acaba el tema (10 minuts), el senyor s'aixeca i s'en va ...

..............

una selecció concebuda gràcies a i dedicada a Frances Díaz i Melis
l'amic Francesc, el mestre Melis

" conspiracions de miralls per tot,
no hi ha res consistent

tot el temps que ara vius
és fred
és tòxic,
imaginat

pot ser còfia,
o pot ser
gelat de marengo

o és butllofa
rebentada al teu pit de cel·lofana

majestic friend
amic majestic ! "
DJ Fonti
.
.

dijous, 28 d’octubre de 2010

Playlist - Live!: Christina Rosenvinge

Benvolguts musictecaris del món,

la Biblioteca Vapor Vell presenta reprén la nova experiència musical, filla del Music Spy Club, anomenada Playlist-Live!. Aquesta activitat ultrabibliotecària és el que el seu nom indica: un playlist en directe, un espai de descoberta musical que captura allò que ha influït a l'obra artística dels músics convidats.

La fórmula és senzilla: el músic comenta i punxa 10 peces que han estat claus en la seva estètica musical. Sense límits temporals, sense circumscripcions de gènere, sense manies estilístiques. 10 temes que ajuden a entendre arrels, orígens, influències, nexes... És època de mostrar les tuberies, els making of's estèticcs, les bastides.

Podeu consultar anteriors programacions aquí, a més de seguir amb detall l'últim playlist de Guille Milkyway aquí.

El pròxim divendres, a les 18:30 h., la sessió serà a càrrec de Christina Rosenvinge. Christina Rosenvinge és una de les vocalistes i cantautores amb una obra més variada d’Espanya. De de l’any 80 ha estat editant discos com a vocalista de diferents bandes. Des de l’any 91 lidera la seva pròpia música. 10 discos en solitari, on es barreja el rock intimista amb un pop molt meticulós i descarnat, avalen la seva llarga trajectòria. El seu últim disc (Tu labio superior, 2008) és una obra directa, madura, sensible, que insinua un munt de referències estètiques que val la pena sondejar.




La seva discografia és ja extensa i amb un interès artístic creixent. 30 anys de discografia, 13 discos:

Amb Ella y Los Neumáticos
Ella y los neumáticos (1980)

Amb Álex & Christina
Álex & Christina (1987)
El ángel y el diablo (1989)

Amb Christina y Los Subterráneos
Que me parta un rayo (1992)
En vivo Madrid (1993)
Mi pequeño animal (1994)

En solitari
Cerrado (1997)
Flores raras (1998)
Frozen pool (2001)
Foreign land (2002)
Continental 62 (2006)
Verano fatal (2007) amb Nacho Vegas
Tu labio superior (2008)
Tu labio inferior (EP, 2008)







Podeu consultar la resta de programació aquí:



Apenteu-vos també la resta de sessions del trimestre:

- 12 de novembre: Óscar Dalmau's Phil Musical, del que ja us n'hem parlat aquí. I bon còmplice musictecari, segons ja es va informar aquí. Òscar Dalmau (àlies DJ Phil Musical) va començar escoltant los 40 Principales i boleros a l'adolescència, per comprar-se després els seus primers vinils de hiphop. Això el va portar al jazz i d'aquí va passar a l'easy listening d'orquestres nord-americanes dels anys 50, 60 i 70. Des de fa uns quants anys treballa en la recuperació del pop orquestral cantat en català dels anys 60 i enguany n'ha editat una selecció dins del recopilatori Pop a la Catalana.

- 17 de desembre: Za! dels quals també us n'hem parlat aquí. ZA! És una de les millors sorpreses musicals dels últims anys. Segons ells mateixos sonen com: “una gran bola cúbica de granit” o “super mario quan agafa una estrella”. El cert és que el seu disc debut (Macumba o Muerte, 2009) és una de les sacsejades viscerals, compositives i energètiques més grans que es recorden. Música instrumental i ritual, sense fronteres, interpretada per un duo compulsiu de bateria i guitarra. Les seves referències musicals semblen insondables.


La biblioteca pública no és un dipòsit de documents, ni tampoc una sala de concerts: és un terreny intermig, de curta distància, en el que músics, espectadors i crítics poden generar experiències singulars.

DATA: Divendres, 29 d'octubre
HORA: 18:30 h.
LLOC: Biblioteca Vapor Vell (Sala d'actes, 4a planta)
WEB: http://www.blogger.com/www.bcn.cat/bibvaporvell
FACEBOOK: http://tinyurl.com/34jmmd6
TWITTER: http://www.blogger.com/www.twitter.com/bibvaporvell


Us hi experem!

dimarts, 26 d’octubre de 2010

La Discoteca d'AMPLI, LVII: Thrust / Herbie Hancock


Herbie Hancock Thrust (Columbia, 1974)


Herbie Hancock Fender Rhodes electric piano, Hohner D-6 Clavinet, ARP Odyssey, ARP Soloist, ARP 2600, ARP String Ensemble
Bennie Maupinsoprano and tenor saxophone, saxello, bass clarinet, alto flute
Paul Jackson electric bass
Mike Clarkdrums
Bill Summers - percussion

Crec que aquest va ser un d'aquells àlbums-clau entre els meus descobriments musicals. En les vacances d'estiu de la primera meitat dels '70, amb els amics, molt sovint ens agradava escoltar música, simplement, posar-nos còmodes i escoltar música i parlar de la música que escoltàvem.

Temps dels primers reproductor de cassettes Philips ...

... i dels tocatas de maleta !

... inoblidables i romàntics precursors de la música portàtil que van fer possible disfrutar de la música a la carta a més d'una generació de joves i adolescents.

Després d'un parell d'anys atiborrant-nos de rock simfònic, un tio més gran que nosaltres (al qui per sempre més vam batejar amb el nick "Jarvi") ens va fer veure que Jethro Tull, Genesis, EL&P o Yes ... ja cantaven, i ens va parlar de dos discos ... diferents: el Sweetnighter d'uns tals Weather Report ...


... i el convidat de la Discoteca d'AMPLI d'avui: el Thrust d'un tal Herbie Hancock

contraportada de l'LP Thrust

Realment, quan ens vam decidir a fer-li cas, vam descobrir que allò era un altra cosa. Un nou món musical completament diferent. Es pot dir que els meus amics i jo aquell estiu vam descobrir el jazz ... començant pel final de la història!: el jazz fusion. No cal dir que aquest LP va girar indefinidament al pick-up ...

Herbie Hancock, ja tot un veterà en aquell moment, havia obert el camí d'aquest estil amb el formidable Head Hunters un dels àlbums més venuts de la història del Jazz.


En un i altre disc trobem una música molt directa i funky així com harmònica i rítmicament sofisticada i complexa.
El color tímbric és riquíssim: el gran Herbie, sempre aficionat a qualsevol nou avenç i joguina tecnològica (en paraules del propi Miles Davis) examina i treu suc a tota mena de sintes, moogs i synclaviers d'última generació així com al seu prodigiós piano elèctric Fender Rhodes. Estem parlant del 1974 i el resultat sonor és ja admirable. Encara avui, em quedo estorat amb els dibuixos calentorros del baix elèctric de Paul Jackson, però entre tot això, recordo perfectament l'impacte i l'estupefacció que em va causar Bennie Maupin amb aquell so tan estrany i fascinant... el clarinet baix!

Bennie Maupin i el seu clarinet baix

Poc després vaig descobrir que tan Herbie com els Weather Report, els Return to Forever de Chick Corea o la Mahavishnu Orchestra de John McLaughlin i tants altres, eren tots fills artístics del Bitches Brew , enregistrament llegendari d'un mite vivent anomenat Miles Davis.


També vaig entendre, i també poc després, d'on bevíen els músics barcelonins de l'onda laietana que orbitaven al voltant de la sala Zeleste del carrer Plateria ... però això és una història per a un altre dia, una història que -per a mi- va començar gràcies a aquell tio més gran que nosaltres que ens va dir que havíem d'escoltar el Thrust (Zrust?) d'un tal Jarvi Jáncoc.


Un àlbum que 36 anys després provoca el mateix plaer que el primer dia i que millora amb cada nova escolta. Objectivament, un disc extraordinari; subjectivament, la porta d'entrada a un immens univers musical.

Aquí el teniu, sencer, per a que l'escolteu còmodament en streaming, de punta a punta.
Enjoy!




Article sobre Herbie Hancock a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Herbie_Hancock


Dedicat carinyosament a César, Richard, Johnny i naturalment ... al bo d'en
Jarvi ;-)

.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

AMPLI Sessions: Versions inaudites

Com ja s'ha apuntat al bloc, el passat 8 d'octubre alguns musictecaris de l'AMPLI van realitzar unes sessions com a DJ's, dins els actes de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Vapor Vell. S'inauguraven, així, les Sessions d'Ampli, que us anirem compartint des d'aquí. Són sessions temàtiques, de descoberta i aprofundiment musical, i especialment de gaudi dels sentits.

Una de les sessions va ser del musictecari DJ Pakua Belmonte, que prometia punxar versions inaudites. És a dir, encadenar aquelles revisions de cançons conegudes que aporten alguna cosa singular a l'original. Nous punts de vista estètics, nous angles. DJ Pakua, veterà de les playlists en viu i en directe gràcies a la seva trajectòria al cap davant del mític BADLANDS no es va està de res. Al seu propi bloc ens fa arribar la seva sessió, que us compartim aquí:

"El viernes 8 participé en una maratón de pinchadas en la Biblioteca Vapor Vell, que celebraba su X aniversario, como recoge el blog de Musictecaris. La hora era un poco intempestiva (de doce a una del mediodía) pero la experiencia valía la pena.

Abrí con un vídeo de Rob Paravonian sobre el canon de Pachelbel.



Y a continuación sonaron:

1) Mi video no tiene mando a distancia, por Aerolineas Federales (adaptación de Video killed the radio star, de Buggles).



2) Noria, por Los Feliz (adaptación de September, de Earth, Wind and Fire).

La podeu sentir aquí: http://www.goear.com/listen/e1e1881/noria-los-feliz

3) Creep (de Radiohead) por Richard Cheese.



4) Come as you are (de Nirvana) por Jim 'The King' Brown.



5) Because / Come Together (de The Beatles) por George Benson.



6) Rius de Babylon, por Quimi Portet (adaptación de Rivers of Babylon, de The Melodians).



7) Badlands (de Bruce Springsteen) por Joe d'Urso & Stone Caravan.



8) Stop your sobbing (de The Kinks) por Jonathan Richman.

La podeu sentir aquí: http://www.amazon.com/gp/product/B001RY63O0/ref=dm_mu_dp_trk3

9) Quién lo iba a suponer, por los Hermanos Auserón (adaptación de You never can tell, de Chuck Berry).



10) Tombstone Blues (de Bob Dylan) adaptada y en catalán por Jaume Sisa.



11) Alumetujo (Matchbox, de Carl Perkins) en esperanto por Jomo k L.

La podeu sentir aquí: http://www.ipernity.com/doc/gxrpendrako/3139317

12) Errespetua (Respect de Otis Redding) en euskera por Fermin Muguruza.



13) Common People (de Pulp) por William Shatner & Joe Jackson.



14) White Riot (de The Clash) por la London Punkharmonic Orchestra.



15) Ace of Spades (de Motörhead) al estilo country por Union Avenue.



16) Wonderwall (de Oasis) en plan lorailo por Los Sobraos.



17) Escoria, por Bosco el Tosco y su Puta Banda (adaptación y perversión del Gloria de Van Morrison).




Era una sesión de una hora y tuve que dejar muchas en el tintero, o mejor dicho en el pendrive, pero la verdad es que disfruté como un enano. Y bueno, quería dejarlo en este blog, por compartirlo y quizás por si os despierto la curiosidad por alguna de esas divertidas versiones (valga la redundunda). "

Continuarà!

dijous, 21 d’octubre de 2010

Laboratori musical: Guillamino

Hola diletants eclèctics del món,

seguint amb els actes musicals de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Vapor Vell, aquest dissabte s'oferirà una sessió ben especial amb el músic GUILLAMINO.

Amb ell inaugurem un cicle d'activitats anomenat LABORATORI MUSICAL. Es tracta d'unes activitats al voltant de la tecnologia musical que pretenen mostrar:

- quina és la cuina tecnològica de la música,
- quins programes ajuden a fer-la,
- quines particularitats té el so,
- quins nous instruments i aplicatius ajuden a fer-la.

Cada casa pot ser un labotari musical.

El Guillamino ens mostrarà quin és el procés tecnològic d'elaboració dels seus discos, i quins dispositius utilitza pels seus directes.



Com diu la wikipèdia: La música de Guillamino beu de nombrosos corrents de l'electrònica (dub, hip hop, house, minimal) amb algunes incursions al soul i fins i tot a la sardana (El mal moment a Eivissa). Aquesta barreja li ha permès actuar arreu del món (Japó, Xile, França, Alemanya, Itàlia...) i en festivals com Sónar, Primavera Sound, BAM, Electro, PopArb, Senglar Rock, MMVV o Altaveu.

Segons la seva discogràfica, la insustituïble Bankrobber: “Guillamino és realment algú a qui cal vigilar”, escrigué Gilles Peterson arran del llançament japonès del músic barceloní. “Ho té tot: soul, beats, veu, idees...”, com ja havia intuït anys enrere John Peel. El maridatge entre electrònica, música negra i sons arreplegats d'arreu del món fa de Guillamino un dels músics més sorprenents i imprevisibles de l’escena barcelonina. És també un rodamón de la música, capaç d’implicar-se en els projectes més heterodoxos: perversions sardanístiques, hip-hop de joguina i del de veritat, cançó transoceànica, bandes sonores histriòniques... En resum: Electrònica d’autor. Beats escrits a mà.




La seva experiència dins el món de la música electrònica i experimental el fan un referent en tot allò que combina música i tecnologia.




Us recordem tota les activitats musicals que giren entorn de la celebració del 10è aniversari de la biblioteca. Podeu clicar sobre la imatge i veure en detall el programa.






Recordem:

DATA: Dissabte, 23 d'octubre
HORA: 12 h.
LLOC: Biblioteca Vapor Vell (Sala d'actes, 4a planta)
WEB: www.bcn.cat/bibvaporvell
FACEBOOK: http://www.facebook.com/pages/Barcelona-Spain/Biblioteca-Vapor-Vell/46599786094?ref=sgm
TWITTER: www.twitter.com/bibvaporvell

Us hi esperem!

dimarts, 19 d’octubre de 2010

SIS-Bibliografia selectiva de Novetats Discogràfiques octubre 2010




La Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya ha publicat la Bibliografia Selectiva de Novetats núm. 76 (octubre de 2010). La Guia inclou també la secció de gravacions musicals, una selecció feta pel Grup de Treball de Música.

Aprofitant les possibilitats que, com ja hem analitzat en aquest mateix bloc, ens brinda l'Spotify, us proposo algunes playlists per descobrir i gaudir d'aquestes noves propostes musicals per a les biblioteques:

M0. Músiques tradicionals i nacionals

M1. Jazz i blues

M2. Rock, Pop, Hip Hop, Metal, Electrònica ...


Us deixo amb el jazz de Jef Neve i José James. For all we know (Impulse, 2010) és un dels títols destacats de la selecció.


divendres, 15 d’octubre de 2010

AMPLI Sessions: Jazz 56-65!

El passat 8 d'octubre alguns musictecaris de l'AMPLI van realitzar unes sessions com a DJ's, dins els actes de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Vapor Vell. S'inauguraven, així, les Sessions d'Ampli, que us anirem compartint des d'aquí. Són sessions temàtiques, de descoberta i aprofundiment musical, i especialment de gaudi dels sentits.

La primera sessió, preparada pel tal DJ Wilkins, estava centrada en un estil en fase assoleiada i expansiva: el jazz entre l'any 56 i 65. Perquè aquestes dates? Primer perquè els moviments artístics no obeeixen a càpsules decimals que, un tant esotèricament, li atorguem sovint a les dècades: mera numerologia sense correlat amb la realitat. Hi ha esdeveniments, no obstant, que sí marquen frontera, més que un 0 i un 9. En aquest cas la mort del bebop (amb la mort física de Parker) l'any 55; i l'aparició d'una nova forma extrema de hardbop (Miles Smiles, del 66). Així que existeix una dècada transversal, que no és els 50 ni els 60 i que es caracteritza per una creativitat desbordant.

Aquí va, un a un, els 19 temes (2 hores de música!) que es suggerien i, finalment, el playlist complet (aquí via Spotify):

1. Count Basie, i el seu "Flight of the Foo Birds", de The Atomic Mr. Basie (1958). Una orquestra, liderada pel genial pianista, incendiant els clubs amb la seva secció de metalls.




2. El guitarrista de jazz per excel·lència: Wes Montgomery, amb "Twisted Blues" (de So much guitar! del 1961). Un jazz blues amb idees rítmiques sempre sorprenents i una alegria gens disimulada.



3. Thelonius Monk, el compositor més original del jazz i un dels pianistes més pocs abandonats a la inèrcia (però sempre lligats al swing!). El seu tema "Bemsha swing" és una mostra excel·lent de Brillant Corners (1957). Els angles, les cantonades de la música. Us vam parlar d'ell a una Història Particular del Piano.



4. Cool Struttin', de Sonny Clark. Enregistrat al 1958, aquest disc podia haver marcat tendències estètiques. El seu swing irresistible es passeja per tot l'àlbum amb una facilitat que sembla congènita.




5. Bill Evans és un dels músics més sensibles del jazz i un dels que permet entendre més la seva naturalesa. Intel·lectual i emocional alhora, els seus trios de piano són una mostra perfecta de llibertat i sincronicitat musical. El seu "My romance" és una de les peces mestres del clàssic Waltz for Debby (1961).




6. Miles Davis, és el geni indefugible del jazz. Protagonista i creador de quasi tots els seus corrents principals fins la seva mort. "Milestones" és la mostra de gràcia, simplicitat i ambient cool. Està dins Milestones (1958).



7. "Lonely Woman", la balada immortal del free. Ornette Coleman va desfer les convencions vigents sobre el que podia utilitzar-se per crear música sensible. Aquest tema del seu The Shape of jazz to come (1959) traspua sincera emoció i llibertat. Us en vam parlar a "Això no és música - 4"




8. Charles Mingus forma, amb Monk i Ellington, la triada de compositors més brillants del jazz. Les seves peces, orgàniques i inspirades, són inconfusibles. El ballet "Group Dancers" que està dins The black saint and the sinner lady (1963) incorpora una estructura sinfònica amb elements inaudits al jazz. L'artista no s'agenolla a l'estil. L'artista fa la tècnica i no al revés.



9. La vida del trompetista Lee Morgan va ser breu i atzarosa, però va permetre enregistrar alguns discos inoblidables. El seu debut The Sidewinder (1963), va ser un fenòmen dintre de l'ambient del jazz ballable. El tema "The Sidewinder" és un dels clàssics més recurrents a les jams d'arreu del món.



10. "The Ezz-thetic" és la increïble posada en pràctica de les teories del saxofonista George Russell. Creador d'una nova harmonia que aportaria capes insospitades al jazz, les composicions exhibides a Ezz-thetics (1961) van ser un canon per tots els compositors i intèrprets posteriors.




11. "Stolen Moments" és la primera peça d'un dels discos més importants de la història del jazz: The blues and the abstract truth (1961). Utilitzant elements del folklore, i amb uns solistes en estat de gràcia, Oliver Nelson crea una obra d'una bellesa incaducable.



12. Autumn Leaves, quí no ha sentit mai aquesta peça... Cannoball Adderley, acompanyat per Miles Davis (en una de les comptadíssimes sessions en que no ha estat líder) li aporten màgia i intriga en aquesta versió. La resta de l'àlbum Somethin' else (1958) és una exhibició de gràcia jazzística.



13. Money Jungle (1962) és el títol d'un àlbum singular dintre la discografia l'incommensurable de Duke Ellington. Està enregistrat per un trio estelar: Ellington, Mingus i Max Roach. Aquí Ellington mostra la seva vessant més desconeguda com a pianista original, agosarat i inspirat. El tema que li dóna nom, Money Jungle, posa les cartes sobre la taula.



14. Night Dreamer és el tema principal del disc homònim de Wayne Shorter, del 1964. Despuntant ja com un dels nous grans compositors del jazz, el seu estil intrigant i directe estava ja plenament madur en aquestes primeres gravacions.



15. El jazz va començar a coquetejar amb altres ritmes en aquesta època. El naixement simultani de la bossa va ser una gran influència. Jim Hall i Paul Desmond enregistraren algunes bosses, creades per ells mateixos, amb un clima inoblidable. Un dels seus cims: "Bossa antigua" del 1965.



16. John Coltrane és protagonista (i principal) d'aquesta transdècada. Qualsevol tema seu pot estar en aquest playlist. Ens decantem pel contemplatiu Crescent, de 1964, i el seu tema homònim. Aquí bufa un home, íntegrament. Uns en vam parlar un diumenge.



17. El hammond i l'orgue són part dels sons de l'època. Larry young, sense condescendències, va utilitzar-los per enregistrar l'àlbum Unity (1965), creant un so que ja té un peu en una nova música. Per mostra: "Beyond all limits"



18. El màxim: Eric Dolphy. No hi ha ningú així entre els seus contemporanis: els seus solos són un abisme sense xarxa. Les seves composicions conquereixen continents inesperats. "Hat and beard" és l'apertura d'Out to lunch (1964), una de les obres que caldria enviar en càpsules al cosmos perquè els extraterrestres tinguessin una idea del que dóna de sí la imaginació musical humana.



19. Amb Cantaloupe Island, Herbie Hancock va donar forma definita al nexe entre el cool i el hard: el jazz amb riff. Destaca aquests peça entre altres brillants idees que conformen el dens Empyrean Islands (1964)




I fins aquí arriba la primera AMPLI Session. Un tal DJ Puchades, va fer l'extensió pràctica de la mateixa amb un instint musictecari impagable. Esperem publicar-la d'aquí poc. De moment, us deixem el playlist complet, corregit i augmentat d'aquesta sessió de jazz entre el 56 i el 65. We're rolling!




Ara que les biblioteques ja no són meres dispensadores de documents (musicals, cinematogràfics, literaris), és moment d'utilitzar aquestes idees, estils, artistes... Aquí us anirem mostrant algunes idees, per a que les puguin utilitzar totes les biblioteques: useu-les, repliqueu-les, punxeu-les.

Música prêt à porter!

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Taller de hip-hop, a la Biblioteca Vapor Vell




Hola musictecaris eclèctics del món,

seguint amb els actes musicals de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Vapor Vell, aquest dijous tindrà lloc un Taller de Hip-Hop. Aquest taller serà realitzat pel cantant, productor i MC de badalona WELELO. Col·laborador d'infinitats de projectes, el seu Ep "Camaleònico" ha estat una de les últimes alegries del rap local. Aquesta és la seva web: http://www.blogger.com/www.welelo.com




Sorgit dels suburbis americans a finals dels 60, el hip hop va ser un mitjà d'expressió urbana per comunitats negres i llatines de caràcter marginal, contestatari. Mai influït pel lament, ni l'afectació sentimental, la seva visceralitat ha canalitzat la ràbia de molts barris pobres com el Bronx, Queens o Brooklyn. Extés arreu del món, el hip hop ha aglutinat tota una sèrie de disciplines artístiques lligades a l'art urbà: el ball sobre l'asfalt, el graffity sobre parets, la música mesclada per un DJ.

Després de 4 dècades, el hip hop s'ha consolidat com un estil musical descarnat i eloqüent, diversificant-se en molts subestils i generant cerimònies col·lectives com les increïbles batalles de rap, on diversos cantants improvisen i es contesten sobre la marxa cantant.


L'article de la wikipèdia (http://es.wikipedia.org/wiki/Hip_hop) és senzill, complet, una bona introducció que permet crear una exposició efectiva i oberta. Avui el hip hop s'ha consolidat entre el públic adolescent, com un dels primers signes d'insubordinació i d'identificació grupal.

El taller consistirà en una panoràmica pràctica sobre les principals tècniques que conformen aquest estil: temes clàssics, tendències estètiques, tècnica rítmica, recursos literaris... Serà, doncs, una mostra de la cuina d'aquest gènere, el making of del hip-hop.

No està pensat exclussivament per adolescents, malgrat que és previsible que conciti un interés especial en aquesta franja d'edat. El taller està obert a tothom que tingui curiositat. El hip hop és un gènere transversal, amb una potència expressiva i rítmica explotable a qualsevol edat, per qualsevol tema.




Us recordem tota les activitats musicals que giren entorn de la celebració del 10è aniversari de la biblioteca. Podeu clicar sobre la imatge i veure en detall el programa.





Recordem:

DATA: Djous, 14 d'octubre
HORA: 19 h.
LLOC: Biblioteca Vapor Vell (Sala d'actes, 4a planta)
WEB: http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171935389,00.html
FACEBOOK: http://www.facebook.com/pages/Barcelona-Spain/Biblioteca-Vapor-Vell/46599786094?ref=sgm
TWITTER: http://www.blogger.com/www.twitter.com/bibvaporvell

Us hi esperem!


P.D.: En acabar aquest post, mentre una aranya passejava pel seu descomunal ampli, el Doktor que viu al costat d'aquest bloc va rejovenir bruscament. Com si fos un ventríloc, sense moure els llavis, es va sentir: "Les biblioteques. No són sales de música, ni tendes de discos gratis. No. Són cuina, taller, making of". Amb una transició súbita la seva cara va tornar a reflectir la seva insondable edat, es va fer un silenci inquietant, l'aranya va acabar la seva teranyina.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...