divendres, 3 de desembre del 2010

Hivern amb Gainsbourg






C'est la saison des pluies,
La fin des amours,
Ainsi sous la veranda,
Je regarde pleurer
Cet enfant que j'ai tant aimé,
C'est la saison des pluies,
L'adieu des amants,
Le ciel est de plomb,
Il y a de l'humidité dans l'air,
D'autres larmes en perspective.
Le temps etait de plus en plus lourd,
Et le climat plus hostile,
Il fallait bien que vienne enfin
La saison maussade.
C'est la saison des pluies,
La fin des amours,
J'ai quitté la veranda et me suis approché,
De celle que j'ai tant aimé.
C'est la saison des pluies,
L'adieu des amants,
Un autre viendra,
Qui d'un baiser effacera,
Le rimmel au coin de ses levres




És el temps de pluja,
La fi de l'amor,
Així, sota la porxada,
Ploro veient
Aquesta nena a qui tant estimava,
és el temps de pluja,
La despedida dels amants,
El cel és plomís,
l'aire és humit,
Altres llàgrimes en perspectiva.
El clima era cada vegada més pesat,
I el clima más hostil,
Tenia que arribar per fi
La temporada avorrida.
És el temps de pluja,
La fi de l'amor,
Vaig sortir de la porxada i em vaig acostar
a la que tant estimava.
És temps de pluja,
La despedidad dels amants
Un altre vindrà
qui d'un petó esborrarà
El rimmel al canto dels seus llavis





1 comentari:

Trinity ha dit...

Thank you for the post, I love him.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...