dijous, 8 de juny de 2017

Les 24 hores de Marc Egea a la Biblioteca de Caldes de Malavella (Entrevista)

Marc Egea: "Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda" 


Marc Egea  (Foto: Juan Miguel Morales)


En Marc Egea és un dels músics més singulars i prolífics del nostre país. Aquest dissabte estarà tocant 24 hores a la biblioteca de Caldes de Malavella. Durant aquesta volta de la terra sobre si mateixa, qui vulgui podrà acompanyar-lo fent qualsevol manifestació artística durant l'estona que cregui convenient. Properament Marc Egea presentarà disc i grup nou: Alenky és un quartet de jazz folk (i altres elements), que ha gravat el disc "Through the Looking-Glass" basat en el llibre de Lewis Carroll "A través del mirall". Serà el 22 de juny a les 20h a la Farinera del Clot. 


Cartell de les 24 hores de Caldes (Lali Pantone) 
      


           
                                                                  Anunci del disc d' Alenky


 Aquesta no serà la primera vegada que en Marc Egea toca a la biblioteca de Caldes. Aprofitant que el músic hi tornava li vam preguntar a la Mercè, la directora de la Francesc Ferrer i Guàrdia que ens expliqués com va conèixer en Marc: 

"En Marc Egea va venir per primera vegada a la biblioteca de Caldes  per celebrar el nostre desè aniversari, ara fa quinze anys. Ho va fer acompanyat de Francesc Ten amb el seu espectacle, que també trobem en disc: "Les ratlles del món" (2003), una selecció de poemes de Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Pere Quart, Perejaume i Joan Puigdefàbrega entre d’altres, que Ten recitava acompanyat de la viola de roda d’Egea.


Portada del disc



Va tornar el març del 2013 de la mà del conductor del nostre club de lectura que és també director teatral, l’Albert Mestres.  A partir de l’obra del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons (1886-1962) Mestres va crear i dirigir l’espectacle poètic i musical "Senyor Gripau, Senyora Mort"  que vam veure al teatre de Caldes. La interpretació anava a càrrec d’Aina Huguet i Neus Pàmies, i la música de Marc Egea.  


 Marc Egea a la viola de roda (Foto: Lluís Serrat)


Ara torna i ja en celebrem 25. Aquesta vegada ens ofereixen aquest espectacle original i esperem que ple de sorpreses generades per l’espontaneïtat i creativitat que requereix... i de l’esforç físic dels artistes! Marc Egea és el Kilian Jornet de la viola de roda però ningú no ho sap encara."

Marc Egea entre plantes (Foto: Juan Miguel Morales)


Com i quan se’t va acudir tocar 24 hores seguides?

Va ser fa cinc anys, en plena crisi econòmica, espiritual i cultural, de la qual encara no n’hem sortit. Hi va haver moltes vagues, aleshores. De transports, de professors, de metges... Jo en vaig decidir de fer-ne una a la “japonesa”: enlloc de deixar de treballar, fer-ho desmesuradament.

Improvisaràs tota l’estona o prèviament hauràs preparat un repertori?

Mai no preparo un repertori, quan faig aquesta acció. Improviso. Això sí, porto tot un arsenal d’instruments, no sigui que em quedi sense saber què fer. La base de tot és la viola de roda i dispositius electrònics connectats a ella.


                                                    Marc Egea multinstrumentista


Per què vas escollir la biblioteca de Caldes per aquest espectacle?

La idea és fer aquesta acció un cop a l’any en un lloc diferent. Enguany, doncs, m’ha sortit la possibilitat de fer-ho aquí. Va ser l’Albert Mestres, el dramaturg i poeta, qui m’ho va suggerir. Ell hi té una casa, a Caldes de Malavella, i està molt vinculat culturalment a aquest poble.


                                                       Biblioteca de Caldes

T’acompanyarà durant aquestes 24 hores el poeta, actor i rapsode Oriol Sauleda. Com us vau conèixer? Us uneix el vostre gust per la improvisació?


Fa molts anys que el conec, l'Oriol. Ens coneixem de Sant Pol de Mar. Les primeres 24 hores les vaig fer al Museu de Pintura de Sant Pol. Ell va venir a participar quan feia poc que van començar i es va quedar fins gairebé al final. Des d’aleshores ell i jo som els “pals de paller” d’aquesta acció. Som els únics que hi estem 24 hores! La resta de participants entren en l’acció durant una estona al llarg de les 24 hores. S’hi afegeixen espontàniament ballant, cantant, recitant, tocant, cuinant, dibuixant, pintant, etc. Tothom qui vulgui pot participar. Tant l’Oriol com jo com tenim la improvisació com a base de les nostres respectives expressions artístiques. Ens hi movem còmodament, en la improvisació.

Al cartell de l’espectacle apareix una “manus guidonis”, que era una mena de guia o mètode que a l’Edat Mitjana feien servir els músics. Cada porció de la mà equivalia una nota dins d’un sistema hexacordal. ¿Per què l’has escollit com a imatge del cartell? Ens en podries explicar alguna cosa més?


Aquest any són les cinquenes 24 hores. Amb la il·lustradora Lali Pantone, qui va fer el cartell, vam pensar que la Mà de Guido representa, amb els cinc dits, el número 5. Però, a més, representa la cosa sònica, perquè, com bé dius, aquesta mà, la invenció de la qual s’atribueix a Guido d’Arezzo, servia per ajudar els cantants a trobar els semitons i a llegir la música a primera vista. Per tant és un símbol perfecte. La Lali, però, va fer la seva interpretació personal de la Mà.

                                                                    Mà de Guido barroca


Molts dels teus discs i espectacles s’inspiren en llibres. Què t’ofereixen els llibres que no trobis en la vida quotidiana o en les teves pròpies experiències?

M’ofereixen un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta i de la vida quotidiana, i de vegades és molt més interessant i enriquidor. De vegades els llibres ens fan entrar a altres realitats i ens serveixen per sortir de la que ens envolta, sovint tan avorrida, tan previsible.


                                                        
 Un pou o un cau de llibres
                                                                       
El 22 de juny presentaràs el teu nou espectacle “Alenky. Through the Looking-Glass”. Inspirat en el llibre de Lewis Carroll, "Alícia a través del mirall". “Alenky”, el nom del grup, també és el títol de l’adaptació que el cineasta txec Jan Svankmajer  va fer d’Alícia al país de les meravelles.  Era una manera de fer referència a les dues obres de Carroll en una de sola? Què et va agradar d' "A través del mirall"? Acostumes a jugar als escacs? Alenky és una formació només creada per tocar "Through the looking glass"?

El juliol de l’any passat va fer 20 anys que toco la viola de roda. I per celebrar-ho vaig decidir de gravar 2 discos, amb músiques inspirades en els dos llibres de Lewis Carroll. El d’"Alícia al país de les meravelles", el vaig gravar tot sol, i encara no s’ha editat. La idea és fer un espectacle amb dansa i vídeo instal·lació, partint de les músiques.


Edicions 62. Trad. Salvador Oliva


Per presentar les músiques inspirades en "A través del mirall", vaig fundar Alenky, i voldria que no s’acabés en aquest projecte sinó fer-ne d’altres en un futur.
Aquests dos llibres són un bon canal per endinsar-te en altres realitats, com podrien ser, per exemple, la que ens ofereix la física quàntica, la poesia, les matemàtiques, la filosofia, etc. I moltes altres coses. Són una font inesgotable!


Edicions 62. Trad. Salvador Oliva


                                                  
A més de l’Oriol Sauleda, t’acompanyen a Alenky Manu Sabaté, Joan Antoni Pich i Arnau Obiols. Aquest músics provenen del folk, el jazz, la improvisació i la música clàssica. Havies col·laborat amb ells abans? Per què els has escollit?

Volia fundar un quartet amb músics provinents d’àmbits musicals diferents, ja que la meva música no s’encasella en un estil concret sinó que es nodreix de molts de diferents. I també volia que els músics fossin bons improvisadors, ja que la improvisació és una part important d’aquestes músiques. Amb algun d’ells, sí, ja hi havia col·laborat abans.


                                                        Alenky (Foto: Alba Sauleda)                                          

La idea era construir un espectacle que no fos un concert convencional sinó que hi hagués quelcom més. I l’Oriol era la persona perfecta per dur a terme aquesta idea: ell podia fer de Lewis Carroll tot ajudant el públic a entendre la història i el perquè de les músiques (cada un dels temes representa un episodi del llibre). L'Oriol és un gran comunicador. Sap moure’s per l’espai escènic amb tota llibertat. Pot improvisar, tot i que els textos estan preparats. És un perfecte Lewis Carroll: juganer però seriós. És l’acompanyant ideal pel món de l'Alícia.


                               
Caricatura de Lewis Carroll


Recordo que a “African Tales” tu mateix feies la introducció de dues peces. T’agrada combinar elements de diferents disciplines artístiques?

Sí, sempre. Crec que les diferents disciplines artístiques han de dialogar entre elles. De vegades ens encasellem massa: música, teatre, dansa...o en estils: jazz, rock, pop...Crec que les línies es travessen amb la intenció d'intentar explicar alguna cosa i fer que l'audiència entri en altres realitats, més enllà de la quotidiana.

Cartell del concert
                                         

També repeteixes col·laboració amb la il·lustradora Lali Pantone que ha fet la portada del disc. Les catorze il·lustracions restants inspirades en la música van incloses en el disc? 

Amb la Lali Pantone hem col·laborat plegats en uns quants discs, fent ella les cobertes. I, a més, vam publicar un llibre junts que es diu "Gineceu": ella va fer un seguit d’il·lustracions i jo vaig escriure un haiku per a cada una. L'imaginari de la Lali Pantone és perfecte per il·lustrar el món de l'Alícia. Dins de l'àlbum "Through The Looking-Glass", d’Alenky, estan incloses les seves 14 meravelloses il·lustracions, que representen 14 episodis del llibre.



                                                Il·lustració de Lali Pantone pel disc d'Alenky

El fragments de "Trough the looking glass" que es poden escoltar al teaser del disc són diferents entre ells. Alguns sonen força mediterranis. Buscàveu aquest so?


Com ja t’he dit, la meva música es nodreix de molts estils diferents: folk, jazz, rock, clàssica, antiga, contemporània... Però, és clar, un no pot escapar de l’imaginari cultural en què viu. Si aquesta música sona “mediterrània” o inclús catalana, és perquè evidentment som d’aquí.





Has tocat molts gèneres musicals diferents. Actualment molts festivals inclouen en la seva programació grups que uns anys abans només haurien tingut lloc al circuït de la “world music”. Creus que la teva música tindria cabuda al Primavera Sound o al Sònar? 

Tot i que jo no definiria Alenky com a “world music”, crec que sí tindria cabuda en algun d’aquests festivals que menciones. Suposo que per actuar-hi has de tenir uns contactes i un renom que encara no tenim. Tampoc som anglesos o dels EUA. Ni hem col·laborat amb la Björk. Perquè de vegades, saps, planeja un esnobisme i uns prejudicis tals en el món de la cultura que tot es fa una mica difícil. Alguns programadors arrufen el nas quan veuen que al grup hi ha una gralla o una viola de roda... en fi, ja canviaran les coses.



                                              
Marc Egea a través del mirall

 
















dimarts, 6 de juny de 2017

Llargs i curts a la bilioteca Pere Caner de Calonge. Centre d'Interès dedicat a la sardana.

A "Una màquina d'espavilar ocells de nit", Jordi Lara ens va apropar el món de la sardana, tan proper però també tan desconegut. Per la seva banda, Guillamino va fusionar "la dansa més bella de les que es fan i es desfan" amb la música electrònica. El músic empordanès explicava a El Periódico que quan havia volgut fusionar música i sardana no havia intentat "fer un Frankenstein". El seu avi era músic de cobla i Guillamino tenia un interès especial en la sardana. Es va preguntar què l'interesava d'ella. I va descobrir que l'atreia quan era tràgica i depressiva, que li agradaven els seus passatges més obscurs, no la sardana diürna i alegre. I reblava dient que hi havia sardanes que eren música contemporània pura i dura.

Joaquim Serra

Com a exemples de sardanes més fosques i contemporànies citava "Rocacorba" de Joaquim Serra i "Mimosa" de Vicenç Bou,  que té compassos llargs i tràgics, i, després curts de festa major. La biblioteca Pere Caner de Calonge comparteix l'interès de la sardana amb Guillamino i Jordi Lara i es va adonar que a Catalunya no hi havia cap biblioteca que tingués com a Centre d'Interès la sardana. Així que n'hi ha dedicat un que funciona des del mes de març d'enguany. Ha col·laborat en la seva creació el periodista vinculat al món de la sardana Francesc Sánchez Carcassés.

                                              Cartell de la inaguració del centre d'interès


Tant si balles selvatà com empordanès, o si t'agrada escoltar sardanes o les vols conèixer millor, la biblioteca posa a la teva disposició gairebé 800 documents, entre els quals s'hi troben una quarentena de partitures d'autors calongins, més de 60 volums de llibres relacionats amb formacions musicals, biografies, metodologia i tractats d'orquestració, entre d'altres i una vuitantena de CD de clàssics de la cobla. La sardana i la música de cobla estan molt arrelades a Calonge, d'on han sorgit músics i compositors tan importants com Ricard Viladesau, el príncep de la tenora i un dels protagonistes del llibre de Lara, Enric Vilà o els germans Esteve i Homs.

                                                                     Ricard Viladesau

El centre d'interès també recull gairebé tots els exemplars de la Revista SOM, dedicada a la cultura popular i de la qual es farà un buidat dels articles vinculats a la sardana i la cobla, i també un buidat d'articles de publicacions com la Revista de Girona, Revista del Baix Empordà, Estudis del Baix Empordà, Quaderns de la Selva, Revista Aplec ( La Bisbal), Papers del Mongrí (Torroella) i el llibre de l'Aplec de Palamós. Visca!


                                                          Presentació del centre d'interés





  

dijous, 1 de juny de 2017

La Biblioteca Mercè Rodoreda en Estereofònics. Cicle de xerrades i concerts

Maddox, Tiffany's, Paladium, Kamel o Carroll's són noms que s'associen de seguida a Platja d'Aro i a les seves nits de música, diversió i concerts. El periodista Xavier Castillón va explicar la història d'aquestes discoteques al seu llibre "Nit d'Aro", que es va presentar a la biblioteca Mercè Rodoreda, equipament que enguany es suma amb xerrades i concerts al cicle "Estereofònics", que és la marca conjunta sota la qual es presenten tots els festivals musicals de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Aquesta activitat comença el divendres 2 de juny a les 19h.

Biblioteca Mercè Rodoreda
El cicle de conferències i concerts que tindrà lloc a la biblioteca porta per títol "La salut musical a casa nostra"  i es farà durant quatre divendres de juny. Hi intervindran diversos especialistas en un gènere musical -jazz, pop-rock, rock'n'roll i clàssica- i es clourà amb un concert de proximitat i de petit format amb una formació representativa del mateix estil. El cicle pretén reflexionar sobre els nous hàbits de consum musical -l’escolta en streaming, o la segona joventut del vinil-, analitzar si hi ha un excés de festivals d’estiu o una repetició de formacions i gèneres en els mateixos, si els concursos musicals televisius d’èxit són o no un fet positiu o si les formacions emergents tenen espais dins la radiofórmula  i si els joves intèrprets tenen possibilitats professionals de futur.
                                   
El cicle s’inicia, el divendres 2 de juny (19 h) amb la xerrada dedicada al jazz de la mà de Joan Chamorro, fundador i director de la Sant Andreu Jazz Band, d’on han sorgit alguns dels nous talents jazzístic del país -Andrea Motis, Eva Fernández o Magali Datzira-. Tot seguit, el mateix conferenciant actuarà al capdavant de la formació  Joan Chamorro Quartet, amb tres joves promeses del gènere.

                                                                        Joan Chamorro

Divendres 9 de juny (19 h), es fixarà en el pop-rock amb Xavier Castillón, cap de Cultura de El Punt/Avui i autor del llibre "Nit d’Aro.60 Anys de discoteques i sales de festa a Platja d’Aro" i que es clourà amb l’actuació de Lakaste, grup guanyador del Concurs Sona9 2016 amb la seva proposta de pop d'autor amb connexions amb el rock, el folk, les havaneres o la chanson francesa.


                                                     Portada del llibre de Xavier Castillón
Divendres 16 de juny (19 h) tractarà sobre el rock’n’roll amb Toni Castarnado, col·laborador de Ruta 66, Mondo Sonoro, Blisstopic o la Cadena Ser, prèviament al concert de Watusi Four (garatge dels 60 i rock’n’roll) amb membres de Bad Mongos, 13th Magic Skull i La Familia Manson. Toni Castanardo també és autor del llibre "Mujer y Música".
                                                                       Els Watusi Four


La darrera conferència, dedicada a la música clàssica, serà el divendres 30 de juny (19 h). La conduïrà  Joan Vives, intèrpret, professor de la història de la música, divulgador i locutor i redactor de Catalunya Música. Tot seguit, a l’exterior de la Masia Bas -al costat
de la Biblioteca- s’hi celebrarà el concert inaugural de la 20a edició de les Nits de Jazz amb Nova Quartet (20.30 h), amb un repertori de temes que transiten pel jazz, el blues i la bossa nova.
Joan Vives

Estereofònics, esdevé festival de festivals amb 78 concerts del 27 de maig al 14 d’octubre, majoritàriament gratuïts, a l’aire lliure i de múltiples gèneres: del jazz a la música de cambra, tot passant pel surf o el rock’n’roll. Configuren el programa d’enguany:  Xalaro-Mostra d’Espectacles Familiars (17 i 18 de juny), Nits de Jazz (30 juny-1 de setembre), Cicle de Sardanes i Havaneres (8 de juliol-26 d’agost), Festival de S’Agaró(15 juliol-14 d’octubre), Desemboca Rock’n’Roll Festival (21-23 de juliol), Festival de Guitarra de Girona-Costa Brava (dijous 3 i dilluns 14 d’agost), Festa Major de Platja d’Aro (11-15 d’agost), Festa Major de Castell d’Aro (8-11 de setembre) i FestiSurf Costa Brava (23 de setembre).


dilluns, 29 de maig de 2017

Music Spy Club... amb La Bien Querida!

La nostra incredulitat és doble. Per una banda el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí segueix la música. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.

El proper 9 de juny comptarem amb... LA BIEN QUERIDA!!


Sota aquest magnífic nom, s’amaga una artista original i subtil. Dedicada des de l’adolescència a la pintura, va ser al 2007 quan va decidir fer un pas endavant i llençar-se a la carrera musical. Des de llavors, cada disc ha estat més agosarat i més marcat que l’anterior, passant de la cançó més penetrant a la música de ball més elegant. Un cocktail de referències musicals! 

Hem fet 10 anys! 10! Els hem resumit en 24 flyers! 



Us hi esperem!


dilluns, 22 de maig de 2017

Els viatges de la paraula. Reflexions entorn de la música

Música. Amb Carles Fontova. Divendres 26 de maig, a les 19 h, a la B. Vapor Vell
Monòleg i concert de piano, amb Carles Fontova, pianista
La música com a vehicle de connexió amb un mateix i amb els altres que va més enllà del temps i de l’espai.

Lluny de ser una proposta de música comentada, el text ens porta a conèixer la història d’un pianista, György Sebök, i la seva relació amb un gran mestre i amb la música mateixa, passant per episodis de les seves vides que aniran apropant els espectadors a descobrir tot allò que hi ha darrere la música, darrere les mateixes notes musicals.
L’invisible que realment els dona sentit i empeny algunes persones a dedicar la seva vida a la comunicació de la bellesa. Una reflexió emocionant sobre la música com a vehicle de “memòria essencial” (una connexió amb un mateix i amb els altres que escapa al temps i l’espai), i que permet als espectadors experimentar-ho en els moments en què el piano i la música són els protagonistes.

dilluns, 8 de maig de 2017

Esbudellar el Primavera Sound!

La nostra incredulitat és doble. Per una banda el Music Spy Club està celebrant 10 anys. 10 anys! El temps passa, tot puja i baixa, i aquí segueix la música. Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.
... per altra banda, el proper 19 de maig ens dedicarem a esbudellar un festival enorme, a exprimir-lo i descobrir el que amaga. Ho farem amb els nostres amics Joan S. Luna i Xavi Sánchez Pons.-



JOAN S. LUNA
Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop. 



XAVI SÁNCHEZ PONS 
Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.



Us hi esperem!


----------------------

I la última data de la temporada...

LA BIEN QUERIDA – 9 de juny, 19 h.
Sota aquest magnífic nom, s’amaga una artista original i subtil. Dedicada des de l’adolescència a la pintura, va ser al 2007 quan va decidir fer un pas endavant i llençar-se a la carrera musical. Des de llavors, cada disc ha estat més agosarat i més marcat que l’anterior, passant de la cançó més penetrant a la música de ball més elegant. Un cocktail de referències musicals! 

dijous, 4 de maig de 2017

7a Setmana de l'Òpera a la Biblioteca Clarà

7ª SETMANA DE L’ÒPERA A LA BIBLIOTECA CLARÀ


Un any més, i aquest cop per commemorar els 450 anys del naixement de Claudio Monteverdi, la Biblioteca Clarà celebra la Setmana de l’Òpera pels volts del Dia Internacional de l’Òpera, 8 de maig. 



Aquesta iniciativa, que va néixer per difondre el Centre d’Interès en Òpera de la biblioteca, arriba a la setena edició i oferirà, del 9 al 13 de maig, les següents propostes:

DIMARTS 9 de maig, 18:30h. Presentació del llibre L’Amor et farà immortal, amb Ramon Gener, autor, divulgador musical i presentador. Un llibre amb molta música, moltes històries relacionades amb la mort i també algunes curiositats. Hi col·labora: ARA llibres



DIJOUS 11 de maig, 19h. Presentació del llibre En to d’aventura, memòries de l’Òpera Club de la Biblioteca Clarà. Amb Edgar Villanueva, autor i coordinador de l’Òpera Club de la biblioteca. Podrem gaudir també de la performance “Lament d’Arianna”, de Claudio Monteverdi, amb Marta Rodrigo (mezzo-soprano) i Andreas Martin (tiorba) i farem un sorteig d’entrades per veure l’espectacle La fille du Régiment, de Donizetti, al Gran Teatre del Liceu. Amb aquesta activitat, la biblioteca celebra els seus 15 anys de l’Òpera Club.



DIVENDRES 12 de maig, 18h. Menuda òpera, a càrrec d’Elena Martinell, soprano i Susanna del Saz, mezzo-soprano, Companyia Òpera Prima. Un petit concert, una audició de fragments de les àries més properes i conegudes de l’òpera, perquè els nens les escoltin de ben a prop. Activitat familiar


DISSABTE 13 de maig, 13h. Cinema i òpera: tast de fragments d’òpera a través del cinema. A càrrec de Rosa Maria Carbonell, periodista i divulgadora.
Totes les activitats es realitzaran a la Sala d’actes de la Biblioteca Clarà. Per a més informació, podeu consultar la pàgina web de la biblioteca o el programa complet de la Setmana.


La Setmana de l’Òpera de la Biblioteca Clarà està inclosa en el cicle Òpera en ruta, esdeveniment que es realitza al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i que del 2 al 14 de maig oferirà en diferents equipaments i espais del districte activitats i propostes diverses per difondre aquest gènere musical. 


La 6a edició de l’Òpera en ruta s’inaugura dimarts dia 2 al Centre Cívic Pere Pruna (c/Ganduxer, 130) amb un Recital de cambra i una conversa distesa amb el músic i presentador Xavier Chavarria. L’Òpera en Ruta compta amb la col·laboració del Palau de la Música, Orfeó Català, del Gran Teatre del Liceu i de la Fundació Victoria de los Ángeles.  


Entre les propostes d’enguany d’aquest cicle s’hi poden trobar també les de la resta de biblioteques del districte:


DIMECRES 3 de maig, 17:30h. Sessió de contes Òperes contades. A càrrec de Núria Clemares. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall.


DIJOUS 4 de maig, 19:30h. Conferència Les mil lires d’Orfeu: de Mantova a Rio de Janeiro. A càrrec de David Guzmán, tenor. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall.


DIMECRES 10 de maig, 18h. Representació d’òpera Òpera secreta. A càrrec de Laia Camps, soprano i Joan Martínez Colás, tenor. Biblioteca Collserola-Josep Miracle.


DIVENDRES 12 de maig, 17:30h. Espectacle familiar Papageno & Papagena, La flauta màgica amb ulls d’infant. A càrrec de la Companyia Òpera-Collage. Biblioteca Collserola-Josep Miracle.


Propostes, doncs, que en la seva varietat pretenen captar l’atenció i fer arribar l’òpera a iniciats i experts, a petits i grans. Podeu consultar tota la programació aquí.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...